Els homes que m’acompanyen

Tinc l’enorme plaer de comptar amb tres homes molt especials, que acompanyen les meues cançons. Oriol Grau, Xavi Albiñana i Felipe Cucciardi. La vida me’ls ha portat. No puc dir que jo els haja buscat conscientment, a ningun d’ells…Tots tres són un regal. Han arribat de forma mágica al meu present.

Em sent estimada. Ells saben respectar les criatures que porte als assajos. Les atenen, les escolten, les cuiden…També hi ha un factor de maduresa emocional en el que em sent cómoda, un sentit de l’humor comú que em diverteix i una profunda valoració de la creativitat.

D’Oriol, no es cap secret, estic enamorada , però si al terreny laboral he de destacar alguns dels seus dons nomene el gust, la sensibilitat i que no està per la labor de fer solos de guitarra… de moment…Encara que a mi m’encisa quan els fa.

De Xavi, bueno…només cal vore la foto…ric molt amb ell, i a pesar del temps i de les distàncies que la vida ens ha portat, ahí està. Ací estem. El contrabaix m’encanta, i ell ho sap i confie en ell i està boig…Y Dios los cria y ellos se amontonan… No només per el poder del AHORA, las pozas, la seua VIOLETA, els llibres del Bob Dylan i les felicitacions a temps, sinó per algo que no se el que és…igual és que és tan raro com jo…El meu fill Nil de ben petit ja era amic d’ell.

I va i em recomana al Cucciardi, quan en Través se’n va amb Seguridad Social…”Es perfecto para esto” em diu Albi…I jo pense, joder! Un altre cop…(açò de les substitucions és un faenon, per no dir una putada)…Provem. I Felipe Cucciardi ens proposa anar a sa casa a assajar. No ens haviem vist mai. I ens trobem. No només amb ell sino amb la seua familia sencera. Que -vaig a dir-ho- em van inspirar.  Una dona, Emma, preciosa, amorosa, que m’obre la seua llar i em senc com a casa, com en una casa que ja he estat…. I se que és bruixa com jo, encara que ho nega. I un fill, Marino Darés, que s’assembla al Jeff Buckley i que està en ple rodatge cinematogràfic gastant un dels COTXES d’Albinyana i que damunt l’ha fet actuar en una escena…

Resulta que Felipe també te esta afició pels cotxes…igual que Xavi…

MARE MEUA!…serà possible?

Doncs si!

Però açò són només detalls… en veritat el que m’acaba de rematar és que resulta que després del primer bolo, anem a sopar. Venen tots. La familia de Xavi i la de Felipe al complet. I comencem a voler saber més els uns dels altres….i xerrant xerrant va i , com ja em va avisar Xavi – que sempre te raó-, veig que si, que Cucciardi és perfecte per a açò….Batalletes espirituals ens connecten i haguerem estat parlant tota la nit d’estes coses que ens tenen presa la curiositat…però no vull explicar gaire sense el seu permís. Així que ho deixe ací. 

M’ha encantat assajar amb ells, la seua escolta, el seu respecte i l’amor pel que fan ha estat un cocktel que vull repetir.

Estos són els homes que m’acompanyen.